|
||||||
| HISTÒRIA DE LA GERMANDAT | ||||||
|
El document més antic que s’ha trobat de la Germandat de Sant Sebastià data de l’any 1860. Són uns estatuts que regulen el funcionament de la mutualitat com a entitat creada per ajudar les famílies que en cas de malaltia tinguessin una petita ajuda que vingués a pal·liar la manca d’ingressos. Potser la seva creació fou motivada per les pestes que assolaren bona part de la població. La malaltia epidèmica més important del segle XIX fou el còlera entre els anys 1834, 1854 i 1865, que causaren vertaders estralls a les famílies. A manca de recursos mèdics adients per parar aquell greu assot molt sovint es recorria a un determinat sant Patró a fi que aquest apaivagués la ira de Déu que castigava el poble pecador. Les processons i rituals públics varen proliferar i els precs d’expiació a determinats sants motivaren la creença que aquella imatge venerada havia aturat la greu epidèmia. D’aquí sorgiren diverses confraries religioses, a l’entorn de les quals i sempre a l’empara d’un sant patró salvador d’epidèmies i altres
adversitats, es començaren a fomentar obres de caritat vers els més afligits. Potser d’aquesta manera, doncs, a Cervelló varen sorgir diverses agrupacions de caire plenament religiós com la Germandat amb el patró Sant Sebastià i la de Sant Isidre. Ambdues confraries oferien un subsidi a cadascun dels seus associats en cas de malaltia o accident. Gràcies a aquestes agrupacions de base religiosa, però amb un sentit curull d’esperit mutualista, avui encara vigent, la població de Cervelló va poder tenir unes persones que feien d’infermers i la Germandat de Sant Sebastià aportà la presencia d’un metge a la població. L’any 1907 la mutualitat de Sant Isidre es va fusionar amb la Germandat. D’aquest període ens cal esmentar altres agrupacions de tipus més religiós però també dins un sentit d’ajuda mútua: la de Sant Esteve, Santa
Maria de Cervelló, Sant Antoni Abat, la del Sant Crist, Nostra Senyora dels Dolors, Sant Antoni de Pàdua i encara la Confraria del Roser, fundada l’any 1882. Si bé no eren del tot entitats mutualistes sí que entre els seus membres, normalment anomenats confrares, recollien una mòdica quantitat de diners que lliuraven al rector perquè fossin distribuïts entre els més necessitats de la parròquia. L’any 1865 encara es va crear la confraria de la Minerva amb les mateixes finalitats religioses. La Germandat de Sant Sebastià va jugar un paper força destacat dintre la societat cervellonina, car de mitjan segle XIX ençà -fins a l’any 1940-, va ser de les entitats que tingué un pes més específic en les activitats que es realitzaven al poble. En quasi tots els esdeveniments importants d’aquest període, la mutualitat n’era un dels protagonistes, si més no el que tenia la responsabilitat d’organitzar-los, com per exemple la posada al culte del temple interí que tingué lloc el dia 20 de gener de 1879, o la col·locació de la primera pedra de l’actual església,
|
també el dia 20 de gener de 1896 i
finalment la benedicció del nou temple que també se celebrà el 20 de
gener de 1908.
autoritats d’aleshores varen optar per deixar l’acte festiu del dia 20 de gener a millor vida, perquè el que aleshores importava era exaltar les excel·lències de les cabòries triomfalistes dels qui havien guanyat la contesa. Així el dia 24 de gener fou declarat “Dia de la Victoria” usurpant, sense cap tipus de mirament, la tradicional festivitat de Sant Sebastià del 20 de gener. D’aquesta manera, l’acte festiu de Sant Sebastià s’anà perdent i avui només hi ha una petita recuperació, més per un sentit d’enyorament d’allò que havia representat per la societat cervellonina que no pas fet amb l’antic esperit tradicional. La tradició consistia a llogar una orquestra que abans de celebrar l’ofici solemne a l’església havia d’anar a buscar a tots els membres de la Junta Directiva i en una mena de processó els acompanyava fins a l’església on el rector ja els tenia reservats uns bancs en un lloc de preferència, juntament amb totes les autoritats locals.
L’ofici l’acompanyava el cor parroquial i l’orquestra. A la tarda es feia ball amenitzat per la mateixa orquestra. La Germandat, doncs, en aquell temps, a més del pes social que tenia en tota la comunitat cervellonina, complia la funció de socors mutu o d’assegurança mútua a tots el que ells en deien germans, és a dir, a tots els seus associats. I l’assistència no solament era la d’un petit subsidi econòmic, sinó que a més cada associat i per rigorós torn tenia l’obligació de vetllar i assistir cada nit a qualsevol del seus membres que tingués una greu malaltia i, en cas de mort d’un afiliat, sis associats havien d’acompanyar el difunt amb un ciri cascun -uns ciris grossos i gruixuts que en deien atxes- fins a la última morada.
Text extret del llibre “Nocions d’Història de Cervelló” del nostre soci Josep Llurba i Rigol
|
|||||
Treballant el camp